Com ha canviat

   al Youtube

COM HA CANVIAT

La ciutat d’Olot té com a símbol l’església parroquial de Sant Esteve que va ser construida l’any 1750 encara que, antigament, la més important era l’església de Santa Maria del Tura. Va ser construïda segle XI i es troba situada al nucli antic de la ciutat. Ha estat reconstruida i ampliada en els últims anys. És la seu de la patrona d’Olot i és qui  dóna nom a la festa major.

Actualment, Olot està distribuïda per barris on s’hi poden distingir les diferents classes socials.

En el nucli antic, s’hi centren sobretot les persones de classe baixa ja que els edificis són antics i estan mal conservats. A més a més, la majoria no estan reformats ni tenen calefacció. Pel contrari, també hi ha grans mencions on encara hi viuen persones de classe alta.

Els barris de Sant Roc, Sant Miquel i les Tries són zones on hi abunda la immigració. A Sant Roc hi trobem veïns d’origen africà ja que els espanyols van vendre les seves cases per anar a viure més aprop del centre de la ciutat.Tot i això, encara hi ha moltes famílies espanyoles vivint en aquest barri. Les persones que hi viuen treballen en el sector de la construcció i actualment, per efectes de la crisi econòmica s’han quedat sense feina.

En els altres dos barris es destaca una forta immigració provinent d’altres països. Són pisos on hi viuen nuclis familiars amb molts components. A més, han patit les mateixes conseqüències que el barri de Sant Roc, famílies sense feina.

Per altre banda, la classe alta es centra en els barris del Pla de d’alt, Bonavista, Pequín, etc. La concentració més important la trobem a la Plaça Catalunya la qual està envoltada per cases i pisos de gran qualitat i relativament nous.

Fa aproximadament 50 anys, els districtes estaven distribuïts diferent. En el nucli antic, s’hi centraven els artesans els quals vivien en cases on les plantes baixes eren els comerços, tallers, etc. i el primer pis era l’habitatge d’aquests. A mesura que t’allunyaves del centre es podien observar edificis en pitjor estat.

En contra posició, Olot rep dos onades migratòries. La primera va ser en els anys 60 procedents d’Andalusia i on la feina per excel·lència era el món de la construcció.La segona va arribar als anys 90 on la gent provenia de l’Àfrica, de l’Àsia, Amèrica del Sud I Europa. Aquests treballaven en el sector de la construcció i com a peons en les indústries. En canvi, les dones es dedicaven a la cura de la llar, la neteja, a la gent gran i als infants.

Antigament, la font d’ingressos més important era el comerç, principalment artesà, situat al nucli antic de la ciutat, . Els tres carrers principals d’Olot eren: el Sastres, el  Major i el de Clivilleres. Aquests eren tallats perpendicularment per noves avingudes que formaven una eixample quadriculada.  Els artesans estaven agrupats per gremis i així donaven nom als carrers segons l’ofici. Actualment es conserven aquests noms, però no el tipus de negoci que es treballava en aquell temps.

Avui en dia, El turisme, un sector econòmic de gran importància intenta potenciar i donar a conèixer la zona volcànica, el parc natural, etc. Per dur-ho a terme correctament, es necessita uns factors determinats: els restaurants, les cafeteries, hotels, bars, càmpings, etc.

Després dels serveis, el sector que predomina a Olot és el de la industria, i sobretot en la fabricació d’embotits.  

L'ENTREVISTA.

QUIN ÉS PER A TU EL CANVI MÉS GRAN QUE HA PATIT OLOT?

Noia de 33 anys:

Una noia de 33 anys ens explica que durant la seva etapa com a estudiant havia de passar els estius treballant per tal d’estalviar. Sovint eren llocs de treball on pagaven un sou baix però malgrat això, podia triar a quin sector volia treballar (exemple: hostaleria, fàbriques, perruqueria, etc.).

Jo vaig ser la primera nena magrebí de la meva escola i la desconeixença feia que companys, mestres, etc. no sabessin com actuar, o a vegades ho feien amb rebuig. Gràcies a Déu no sempre era així!

He viscut més anys a Catalunya que al meu país, i la gent diu que sóc una nova catalana. Actualment, la meva filla és nascuda a Olot i també li diuen el mateix encara que ella no ha viscut la mateixa situació. L’escola de la meva filla és inclusiva i integradora, és a dir, adapta els menús del menjador, parla dels trets més important de la meva cultura, els docents tenen més recursos per parlar de la diversitat a les escoles, etc.

Senyora de 50 anys:

Per mi el canvi més significatiu és la manera de comprar. Quan vaig arribar a Olot hi havia una botiga gran o un petit supermercat a la vora de casa on hi fèiem la compra. Ara a Olot com a mínim hi ha 6 grans supermercats. Un altre canvi és que a la fleca ens apuntaven el pa de cada dia i tots  els  divendres passàvem comptes, ara això seria impensable.

Actualment, la gent d’Olot em coneix i ja no té tants prejudicis. Tot i la crisi no em falta feina, i em reben molt bé a tots els domicilis on he anat a treballar. Pel contrari, quan vaig arribar a Olot, el poc domini de l’idioma dificultava el meu pas al món laboral.

Àvia de 82 anys:

Per mi el canvi més gran és la quantitat de cotxes que circulen per Olot. Quan jo era jove, els afortunats eren els joves que tenien una moto. Més endavant  les famílies que podien es van començar a comprar un cotxe.

Actualment tot es llença, es renova o ho comprem de nou, en canvi a la meva època tot era per sempre, es a dir, si alguna cosa es feia malt bé o es trencava, doncs procuràvem arreglar-ho.